-T'estime, t'estime, t'estime! Udolà ella entre el fragor del deliri, entre el frec de pell amerada i els gemecs dels llençols de setí, entre els moments de passió no domesticada.-T'estimaré per sempre més, amor. Suspirà mentre es resistia inútilment a la letargia del son.
Ell marxà abans que començaren els badalls dels rajos somnolents al despertar i deixà sobre la calaixera una nota on es llegia: "val per 50 amors".
No és fàcil el repte que se'm planteja: fer un comentari d'aquests arrobaments literaris sense caure en la banalitat, en una opinió trivial. Certament, descobrir el revers obscur de la condició humana ocult darrere el subtil vel metafòric d'aquestes peces s'ha convertit en un plaer servit a petites dosis. Felicitats artista!
ResponElimina