Sabia de la impossibilitat de realitzar els somnis però després de tants anys avesat a creure en la màgia vaig escriure el teu nom a la carta adreçada al senyor de l'anunci del refresc de cola. Sí, ets tu el regal que durant tant de temps he desitjat en secret i hui al no veure't dessota l'arbre m'he decidit a anar a buscar-te.
El carrer està fred i buit, la gent s'arrecera al caliu del llar amb flaire de dolços d'ou i ametlla i notes de nadales desafinades, descafeïnades, diluïdes entre farfalloses bombolles daurades. Però jo, camine amb un Allegro ma nom troppo amb ganes de trobada i por de no trobar-te. Però no, ets, al lloc de sempre, amb eixe no sé què absent de sempre.
Et mire i tu lliges el desig en el meu esguard. Allargue el braç en un intent inútil d'acaronar-te perquè els meus dits s'estavellen contra el glaç aïllant. Et mire i tu lliges el desig en les meues nines i mous compassadament les extremitats dibuixant una dansa perfecta que em captiva. Et mire i tu, conscient del teu poder de seducció, et deixes mirar. T'estime i puc arribar a sospitar que tu, algun dia, arribaràs a estimar-me.
De sobte, els meus ulls verds de mirada libidinosa recauen sobre l'etiqueta que es despenja sensual de la teua sivella que, potser, en el descuit d'una dependenta amb preses per tancar, s'ha fet mitja volta. En ella els meus ulls libidinosos de mirada verda, s'asserenen per poder llegir: MILGAUSS “safir verd” (ref.116400GV) 5.950 euros.
Estimat Rolex, crec que haurem de deixar-ho córrer.
Després de l' onzena campanada el rellotge es va aturar. Milers d'ulls expectants, bocabadats, observaven les busques alineades en una vertical perfecta que restava immòbil. La gernació disfressada amb gorrets irisats i collarets de coloraines emmudí. El suc de l'última bola de raïm els regalimava per tot l'avantbraç fins arribar al colze des d'on les dolces llàgrimes ensucrades es llençaven cap a un abisme immens. Eren elles les úniques que mantenien el moviment perquè tothom, perplex, restà mut i quiet, com si foren un exèrcit de dones de Lot.
Sabia de la impossibilitat de realitzar els somnis però després de tants anys avesat a creure en la màgia vaig escriure el teu nom a la carta adreçada al senyor de l'anunci del refresc de cola. Sí, ets tu el regal que durant tant de temps he desitjat en secret i hui al no veure't dessota l'arbre m'he decidit a anar a buscar-te. 
El detectiu va descobrir la firma del psicòpata per l'absència de petjades al cadàver. 
-T'estime, t'estime, t'estime! Udolà ella entre el fragor del deliri, entre el frec de pell amerada i els gemecs dels llençols de setí, entre els moments de passió no domesticada.
