Després d'esquarterar la vella, satisfet amb la feina ben feta, s'estirà al llit mentre esperava la còmplice. La jove entrà a l'estança, observa atentament l'escena del crim i amb estudiada sensualitat deixa caure la roba per jeure al costat de l'amant. Brindaren amb un licor roig, sospitosament espés i dolç, i tots dos plegats conversaren entre riures i moixaines sobre el futur. Passats els moments de goig i disbauxa, ella s'aixecà amb parsimònia i buscà als calaixos l'assegurança de vida que la iaia havia signat setmanes abans. Aleshores, s'acostà a la finestra, amb falsa ingenuïtat i, dibuixant un somriure entremaliat, s'acomiadà d'ell amb la mirada en el mateix instat que cridava: -Auxili!, el llop!
