Nit de Reis

Entre els sis cossos arraulits sobre l'única màrfega de la xabola, el novell entremaliat, a qui encara li faltaven dos mesos per complir els set, desitjà, abans de cloure els ulls, que les últimes malifetes el feren mereixedor del regal que escalfaria la família la resta del gèlid hivern.

Feliç 201...

Després de l' onzena campanada el rellotge es va aturar. Milers d'ulls expectants, bocabadats, observaven les busques alineades en una vertical perfecta que restava immòbil. La gernació disfressada amb gorrets irisats i collarets de coloraines emmudí. El suc de l'última bola de raïm els regalimava per tot l'avantbraç fins arribar al colze des d'on les dolces llàgrimes ensucrades es llençaven cap a un abisme immens. Eren elles les úniques que mantenien el moviment perquè tothom, perplex, restà mut i quiet, com si foren un exèrcit de dones de Lot.

Després d'un “temps” difícilment mesurable, la multitud comença a dissoldre's, estranyament inquieta, inexplicablement atordida. Una por somorta s'apoderà de la concurrència que dissimuladament s'arrecerà sota la fosca, buscant l'anonimat, evitant l'esguard acusador que es llançaven els uns als altres i, per dreceres poc habitades s'apressaren cap a la protecció de les cases que es tancaren a pany i clau. Les autoritats, que temeren un aldarull sediciós implantaren un toc de queda indefinit.

És des d'aleshores que aquelles gents viuen presoneres a l'any 2011 de l'era cristiana sense saber encara, a hores d'ara, com sortir-se'n.

FELIÇ ANY A TOTES I TOTS!

Anunci per paraules

Per jubilació, naufrag traspassa illa deserta.

Merry Christmas

Sabia de la impossibilitat de realitzar els somnis però després de tants anys avesat a creure en la màgia vaig escriure el teu nom a la carta adreçada al senyor de l'anunci del refresc de cola. Sí, ets tu el regal que durant tant de temps he desitjat en secret i hui al no veure't dessota l'arbre m'he decidit a anar a buscar-te.

El carrer està fred i buit, la gent s'arrecera al caliu del llar amb flaire de dolços d'ou i ametlla i notes de nadales desafinades, descafeïnades, diluïdes entre farfalloses bombolles daurades. Però jo, camine amb un Allegro ma nom troppo amb ganes de trobada i por de no trobar-te. Però no, ets, al lloc de sempre, amb eixe no sé què absent de sempre.

Et mire i tu lliges el desig en el meu esguard. Allargue el braç en un intent inútil d'acaronar-te perquè els meus dits s'estavellen contra el glaç aïllant. Et mire i tu lliges el desig en les meues nines i mous compassadament les extremitats dibuixant una dansa perfecta que em captiva. Et mire i tu, conscient del teu poder de seducció, et deixes mirar. T'estime i puc arribar a sospitar que tu, algun dia, arribaràs a estimar-me.

De sobte, els meus ulls verds de mirada libidinosa recauen sobre l'etiqueta que es despenja sensual de la teua sivella que, potser, en el descuit d'una dependenta amb preses per tancar, s'ha fet mitja volta. En ella els meus ulls libidinosos de mirada verda, s'asserenen per poder llegir: MILGAUSS “safir verd” (ref.116400GV) 5.950 euros.

Estimat Rolex, crec que haurem de deixar-ho córrer.

Allò que es va esdevenir el dia que el lector comprà un e-reader i es desfeu de tots els llibres de paper.

I fou aleshores quan el peixet d'argent va morir d'inanició.

Assassinats en sèrie

El detectiu va descobrir la firma del psicòpata per l'absència de petjades al cadàver.
Cap marca de llavis sobre el decrèpit cos inert de la darrera víctima.

Penèlope's "prêt-à-porter"

Mentre esperava el marit s'ensenyà a teixir per alleugerir el tedi de les hores buides. Hui, vint anys més tard, inaugura la tercera boutique de moda i mentre brinda amb bombolles d'escuma daurada, silenciosament desitja que Ulisses no tinga l'ocurrència de tornar ara, tan a deshora.

Descans etern

Els set homes ploren desconsoladament la gran pèrdua: les camises planxades, la taula parada, la casa endreçada... Quan arriba l'ambulància, el sanitari blau asèptic, practica un mètode oral de respiració cadiopulmonar al cos inert estirat al terra. Però tot seguit es gira i roda el cap, moviment que confirma la fatalitat als catorze ulls expectans.

El més gran dels set homes mira des de la finestra de l'habitació com s'allunya el vehicle fent guspirejar les pampallugues que es perden en la fosca. Fa mitja volta, recull del terra el pot buit d'Orfidal i es deixa caure sobre l'engronsadora on continua planyent-se sense que el ferotge egoisme li deixe entendre el per què.

"L'amor amb amor es paga"

-T'estime, t'estime, t'estime! Udolà ella entre el fragor del deliri, entre el frec de pell amerada i els gemecs dels llençols de setí, entre els moments de  passió no domesticada.
-T'estimaré per sempre més, amor. Suspirà mentre es resistia inútilment a la letargia del son.

Ell marxà abans que començaren els badalls dels rajos somnolents al despertar i deixà sobre la calaixera una nota on es llegia: "val per 50 amors".

L'últim viatge

La dona sense maleta que seu a l'andana llig un llibre d'Stendhal: "...la novel·la és un mirall que hom passeja pel camí...", però el seu l'havia trobat en una grotesca caseta de fira. Quan veu que el tren s'acosta amb un soroll eixordador, deixa l'exemplar obert sobre el banc corcat i clou els ulls.

Once upon a time

Després d'esquarterar la vella, satisfet amb la feina ben feta, s'estirà al llit mentre esperava la còmplice. La jove entrà a l'estança, observa atentament l'escena del crim i amb estudiada sensualitat deixa caure la roba per jeure al costat de l'amant. Brindaren amb un licor roig, sospitosament espés i dolç, i tots dos plegats conversaren entre riures i moixaines sobre el futur. Passats els moments de goig i disbauxa, ella s'aixecà amb parsimònia i buscà als calaixos l'assegurança de vida que la iaia havia signat setmanes abans. Aleshores, s'acostà a la finestra, amb falsa ingenuïtat i, dibuixant un somriure entremaliat, s'acomiadà d'ell amb la mirada en el mateix instat que cridava: -Auxili!, el llop!

Programa 7: suïcidi

Farta de maltractaments, maquinava petites venjances, com  aquell matí en què, deliberadament, col·locà les calcetes morades dintre la butxaca de la immaculada camisa de Ralph Laurent; o aquella altra en la qual, amb subtil delicadesa, deixà anar la moneda que embussà el desguàs. Tot i això, les esporàdiques rebel·lions no la rescabalaven d'anys d'empentes capritxoses i cops de puny injustificats.

Feia temps que orquestrava la seua mort, farta de tot, aprofità la dansa centrífuga per forçar la peça que espatllà la maquinària mil·limètrica i l'aturà en sec.

L'endemà, quan el tècnic es presentà a casa, sols pogué constatar el decés de la rentadora.

Fugit irreparabile tempus

En veure's reflectica, a la madastra no li calgué repetir l'habitual salmòdia.

Colèrica, estavella l'espill contra el mur de pedra molsosa.

Maleïda poma!

En el moment precís que se l'acostava a la boca, Eva descobrí amb fàstic un cuc que guaitava amb insolència desmesurada. Enfurismada, llançà la fruita.

Recorda malencònica, la serp, que d'allò feia ja una eternitat.

Emma.

Mentre l'arsènic corcava l'ànima esllangida, no adreçà cap retret a la pusil·lanimitat d'un marit que estronca anhels i aspiracions, ni tampoc reprovà els amants que ensorraren il·lusions i somnis, en l'última alenada de vida, tot el seu odi es dirigí cap a Gustave, per haber-la escrita tan crònicament insatisfeta.

Poder de decisió.

Ella es perdé dintre la immensitat ferèstega d'uns ulls verds amerats de desig; ell, ensumava la flaire a prèssec dels llavis vellutats que amb lentitud tremolosa el cercaven...

Gelosa dels amants, la lectora ferma amb vehemència les pàgines esgrogueides per impedir l'impúdic bes que s'albirava.