Després d'esquarterar la vella, satisfet amb la feina ben feta, s'estirà al llit mentre esperava la còmplice. La jove entrà a l'estança, observa atentament l'escena del crim i amb estudiada sensualitat deixa caure la roba per jeure al costat de l'amant. Brindaren amb un licor roig, sospitosament espés i dolç, i tots dos plegats conversaren entre riures i moixaines sobre el futur. Passats els moments de goig i disbauxa, ella s'aixecà amb parsimònia i buscà als calaixos l'assegurança de vida que la iaia havia signat setmanes abans. Aleshores, s'acostà a la finestra, amb falsa ingenuïtat i, dibuixant un somriure entremaliat, s'acomiadà d'ell amb la mirada en el mateix instat que cridava: -Auxili!, el llop!
Quin conte i quina caputxeta més diferent a com ens l'han pintada. Tot sembla molt "tarantià".
ResponEliminaPotser no tan diferent (o potser si). Llàstima que les versions que més coneguem siguen les de Perrault o, pitjor encara, les adaptacions conservadores, patriarcals i sexistes de la factoria Disney.
ResponEliminaPD: m'agrada Tarantino.