L'últim viatge

La dona sense maleta que seu a l'andana llig un llibre d'Stendhal: "...la novel·la és un mirall que hom passeja pel camí...", però el seu l'havia trobat en una grotesca caseta de fira. Quan veu que el tren s'acosta amb un soroll eixordador, deixa l'exemplar obert sobre el banc corcat i clou els ulls.

ConTe dE faDeS

Tres dames molt abillades

fan cua vora un bassal

Totes ben empolainades

volen fer un bes reial.

Llefiscós, regalimós...,

crida l'amfibi espantat:
-No més besos ni moixaines!
sóc gripau! no príncep blau!

Pleniluni

Dama florida

que empolaina la fosca

d'argent i nacre.

Once upon a time

Després d'esquarterar la vella, satisfet amb la feina ben feta, s'estirà al llit mentre esperava la còmplice. La jove entrà a l'estança, observa atentament l'escena del crim i amb estudiada sensualitat deixa caure la roba per jeure al costat de l'amant. Brindaren amb un licor roig, sospitosament espés i dolç, i tots dos plegats conversaren entre riures i moixaines sobre el futur. Passats els moments de goig i disbauxa, ella s'aixecà amb parsimònia i buscà als calaixos l'assegurança de vida que la iaia havia signat setmanes abans. Aleshores, s'acostà a la finestra, amb falsa ingenuïtat i, dibuixant un somriure entremaliat, s'acomiadà d'ell amb la mirada en el mateix instat que cridava: -Auxili!, el llop!

Programa 7: suïcidi

Farta de maltractaments, maquinava petites venjances, com  aquell matí en què, deliberadament, col·locà les calcetes morades dintre la butxaca de la immaculada camisa de Ralph Laurent; o aquella altra en la qual, amb subtil delicadesa, deixà anar la moneda que embussà el desguàs. Tot i això, les esporàdiques rebel·lions no la rescabalaven d'anys d'empentes capritxoses i cops de puny injustificats.

Feia temps que orquestrava la seua mort, farta de tot, aprofità la dansa centrífuga per forçar la peça que espatllà la maquinària mil·limètrica i l'aturà en sec.

L'endemà, quan el tècnic es presentà a casa, sols pogué constatar el decés de la rentadora.

Fugit irreparabile tempus

En veure's reflectica, a la madastra no li calgué repetir l'habitual salmòdia.

Colèrica, estavella l'espill contra el mur de pedra molsosa.

Maleïda poma!

En el moment precís que se l'acostava a la boca, Eva descobrí amb fàstic un cuc que guaitava amb insolència desmesurada. Enfurismada, llançà la fruita.

Recorda malencònica, la serp, que d'allò feia ja una eternitat.

Emma.

Mentre l'arsènic corcava l'ànima esllangida, no adreçà cap retret a la pusil·lanimitat d'un marit que estronca anhels i aspiracions, ni tampoc reprovà els amants que ensorraren il·lusions i somnis, en l'última alenada de vida, tot el seu odi es dirigí cap a Gustave, per haber-la escrita tan crònicament insatisfeta.

Siurana.

Corprés, el naufrag

llunyà destí recerca.

Brúixola muda

incert el rumb capgira,

a frec del llar el guia.